Ressenya novel·la en català: Crits de guerra de Raimon Portell
Publicada al febrer de 2024 per Columna Edicions, en una preciosa edició, es una novel·la bellíssima, publicada en català, molt assequible per a les quals com jo, solem llegir en castellà. Havia llegit altres novel·les abans en català, però m’havia costat molt seguir-les i entendre-les completament, perquè una part significativa del vocabulari se m’escapava. En aquesta novel·la, Raimon Portell es fa entendre perfectament.
Basada en fets reals, aquesta novel·la ens posa en la pell d’una mestra que paga molt car el dir no.
La mil vegades esmentada Guerra Civil Espanyola, és el teló de fons d’aquesta obra literària que pren com a base, la història d’una de les moltes mestres que durant l’època de la 2a República, es van treure la seva plaça en oposició i van començar a exercir el magisteri.
Lola la protagonista d’aquesta història, tria plaça en Sant Quirc i té la mala sort, de creuar-se amb el jutge de la població, que la porta amb cotxe a Sant Quirc i en el camí, decideix que aquesta mestra serà la dona del seu fill, sense importar-li el parer del fill, ni molt menys de Lola. La noia, encara que molt jove, és una dona ja alliberada, no com avui dia, però tampoc és el tipus de dona submisa, que era el més comú entre les seves contemporànies, així que es nega a acceptar la imposició del jutge Fariné.
Una novel·la commovedora sense caure en simplismes, en la qual s’entrecreuen dues històries diferents.
A més de la història de Lola que és l’eix vertebrador del llibre, tenim al que compta la història, que és l’alter ego del mateix escriptor, especialista en literatura de viatges, que aprofita els primers capítols per a, a través del personatge de Jaime, un viatger estrany i solitari, conèixer la història d’un poble perdut en Nova Guinea, que no té res a veure amb la trama principal, però que és molt interessant.
És precisament amb la figura de Jaime, amb la qual anirem coneixent la memòria de la mestra i el que va haver de sofrir, fins a arribar a un final dur i preciós que de nou, ens posarà davant de la realitat del mal que va causar la guerra, més enllà de les morts i la repressió directa.
Una bona història, preciosa, original i en català assequible per als quals coneixem l’idioma, però no sabem llegir perfectament en ell.
Quina entrada més bonica i necessària! M’ha encantat llegir-te aquesta vegada. Fa molt de temps que segueixo el blog i sempre agraeixo moltíssim quan portes recomanacions de literatura en català, però amb aquesta ressenya de Crits de guerra de Raimon Portell t’has superat. Ens has transmès una sensibilitat i una emoció que traspassen la pantalla.
M’ha semblat impecable com has contextualitzat l’obra dins d’aquesta gran trilogia que és Camins de nit. És fascinant —i alhora colpidor— el que expliques sobre com Portell aconsegueix retratar la cruesa de la guerra, però no des de l’estratègia militar o la gran història política, sinó des dels ulls de la població civil, dels refugiats i dels nens. Com bé destaques a l’article, posar el focus en la vulnerabilitat de la infància enmig del conflicte és un exercici dolorós però d’una empatia tremenda, una cosa que per desgràcia mai deixa de ser d’actualitat.
M’ha commogut especialment el que comentes sobre l’evolució dels personatges i aquesta xarxa de solidaritat, dignitat i supervivència que es teixeix entre ells malgrat l’horror que els envolta. Aquesta llum enmig de la foscor. I, per descomptat, coincideixo plenament amb tu en el valor que li dones a la prosa de Raimon Portell: aquesta capacitat per escriure de forma tan depurada, poètica i directa, que t’atrapa des de les primeres pàgines sense necessitat de caure en el sentimentalisme fàcil.
Es nota que el llibre t’ha calat fons, i el teu anàlisi ens deixa amb unes ganes enormes de submergir-nos en aquesta lectura, de sentir aquests «crits» i de reflectir sobre la memòria històrica a través d’una literatura juvenil (i no tan juvenil, perquè ens apel·la a tots) de moltíssima qualitat.
Una ressenya de deu, de veritat! Moltes gràcies pel descobriment i per la meravellosa manera de desgranar-lo. Una abraçada forta i ens llegim a la propera entrada!